Okinawa i la penúltima fita

Avui és d’aquells dies que et generen neguit i et fan pensar. No estic pas nerviosa perquè aquesta tarda tingui un examen, ni tampoc perquè no hagi estudiat gaire o per saber que ens preguntaran (és més que evident!).

Estic nerviosa perquè estem a menys de 3h de presentar-nos al nostre penúltim examen de la carrera.

I és que sisè és l’any del…..#janotornarem! Ja no tornarem a matricular-nos al juliol (tot i que alguns mai ho hagin fet a temps), ja no tornarem a anar al hospital a fer pràctiques, ni tornarem a descobrir una nova assignatura que ens atraparà de bon grat. Cada dia que passa el vius com un adéu, però a l’hora com un comiat a una experiència inoblidable que t’ha marcat els últims 6 anys de vida.

Sisè és una experiència….poder la gran experiència. Descobreixes que saps més del que et pensaves, tastes per primera vegada el gust agredolç d’un simulacre del MIR, aprens coses que mai fins ara havies pensat que formaven part de la medicina i sobretot assumeixes que tu i  la gent amb la que has compartit diàriament milers de vivències, sereu metges en un obrir i tancar d’ulls.

Companys, amics, gaudiu de cada un d’aquests dies i no dubteu en sentir el neguit i pensar en com de genial ha estat l’experiència.

Anuncis

1 Comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s